8 Quina és la utilitat d'un escenari? Com es crea?

Els escenaris són part d'una sèrie d'ordres de vegades denominats eines d'anàlisi I si (anàlisi d'hipòtesis: procés de canvi dels valors de cel per veure com afecten aquests canvis al resultat de fórmules del full de càlcul. Per exemple, variar la taxa d'interès que s'utilitza en una taula d'amortització per determinar l'import dels pagaments.). Un escenari és un conjunt de valors que Microsoft Excel guarda i pot substituir automàticament en el full de càlcul. Podeu utilitzar els escenaris per preveure el resultat d'un model de full de càlcul. Podeu crear i desar diferents grups de valors en un full de càlcul i, a continuació, passar a qualsevol d'aquests nous escenaris per a veure diferents resultats.

Per crear un escenari:
2. Feu clic a Afegeix.
3. En el quadre Nom d'escenari, escriviu un nom per l'escenari (escenari: conjunt de valors d'entrada, al qual s'ha assignat un nom, que pot substituir-se en un model de full de càlcul.).4. En el quadre Cel canviants, introduïu les referències de les cel que desitgi canviar.
5. En Protegir, seleccioneu les opcions que desitgi.
6. Premeu D'acord.
7. Al quadre de diàleg Valors de l'escenari, introduïu els valors que desitgi per a les cel canviants.
8. Per crear l'escenari, feu clic a D'acord.
9. Si voleu crear escenaris addicionals, feu clic de nou a Afegir i repetiu el procediment. Quan acabi de crear els escenaris, escolliu Acceptar i feu clic a Tanca en el quadre de diàleg Administrador d'escenaris.1. Al menú Eines, trieu Escenaris.

7- Què és una taula dinàmica? Com es crea?

Una taula dinàmica és una taula de dades que s'utilitza per representar i analitzar dades. La diferència entre una taula de dades normal i una taula dinàmica és que l'última és interactiva, és a dir, es pot modificar l'aparença de la taula en funció de les dades que es volen analitzar.
Una Taula dinàmica es crea a partir d'una taula o base de dades que ja existeix. Per a crear-la, Excel obra una nova barra d'eines i un assistent.

6 Quines funcions coneixes? Pots posar un exemple de cadascuna d'elles?

Coneixo les funcions bàsiques com la de la moda, mitjana, mediana, suma, l'arrel quadrada, el valor absolut, el relatiu, el mcm, el mcd... Pero aquí hi ha un exemple de totes les funcions.ABS()
ABS(Ref1): Retorna el valor absolut del valor que prengui l'argument.

ALEATENTRE()
ALEATENTRE(Inferior;Superior): Retorna un nombre enter aleatori entre el límits inferior i superior indicats. El valor retornat també pot ser igual als valors inferior i superior.

ARRELQ()

ARRELQ(Arg): Retorna l'arrel quadrada del valor que prengui l'argument. Aquest ha de ser un valor numèric no negatiu.

COMPTA()
COMPTA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Compta la quantitat de valors numèrics continguts a la llista d'arguments. Els arguments poden fer referència a valors numèrics o de text, però la funció comptarà només els que són nombres.

COMPTAA()
COMPTAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Compta la quantitat d'arguments, dels indicats a la llista, que tenen valor independentment que aquest sigui numèric o de text.

COMPTASI()
COMPTASI(Àrea,Criteri): Compta la quantitat de cel·les de Àrea que compleixen la condició indicada a Criteri.

CONCATENA() / &
CONCATENA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Combina en un sol text, els textos corresponents als arguments indicats en el parèntesi.
&: Actua com a operador de concatenació de textos. Ex.: =“El” & ” millor” & ” resultat”, dóna per resultat El millor resultat

CONSULTA()
CONSULTA(Criteri de cerca;Vector de cerca;Vector de resultat): Cerca el valor indicat en Criteri de cerca en l'àrea d'una fina o una columna indicada enVector de cerca. El resultat donat és la cel·la del Vector de resultat que té el mateix índex que el trobat en Vector de cerca.

CONSULTAH()
CONSULTAH(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades per sota de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera fila de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la fila de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa columna. La funció de cerca admet expressions regulars. Es pot escriure “tod*” al criteri de cerca per a cercar la primera aparició de “tod” seguit de qualsevol caràcter.
El valor Ordenat és optatiu i indica si la primera fila està ordenada en forma ascendent. La cerca és més ràpida si la fila està ordenada.

CONSULTAV()
CONSULTAV(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades a la dreta de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera columna de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la columna de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa fila. La funció admet expressions regulars.
Com a la funció anterior, el valor Ordenat és optatiu.

ENT()
ENT(Ref1): Retorna l'enter inferior més pròxim al valor que prengui l'argument.

EXACTE()
EXACTE(Text_1;Text_2): Retorna VERITAT si els dos textos són idèntics; en cas contrari, retorna FALS.

HORADEC()
HORADEC(Hora;Minut;segon): Determina el valor d'hora a partir dels detalls d'hora, minut i segon.

I()
I(Valor lògic 1;Valor lògic 2;…;Valor lògic 30): Retorna VERITAT si tots els arguments de la funció són certs; en cas contrari, retorna FALS. Cada un dels arguments són condicions que s'han de verificar i que poden ser certes o falses.

LONG()
LONG(Text): Indica la quantitat de caràcters de Text, inclosos els espais en blanc i signes de puntuació.

MAJUSC()
MAJUSC(Text).: Converteix Text a majúscules.

MAX()
MAX(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el valor més gran de la llista d'arguments de la funció.

MCM()
MCM(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el mínim comú múltiple dels arguments.

MCD()
MCD(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el màxim comú divisior dels arguments.

MEDIANA()
MEDIANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.

MIG()
MIG(Text;Inici;Número): Retorna una cadena parcial d'un text. Inici indica la posició a partir de la qual s'extraurà la cadena parcial; Número indica la quantitat de caràcters que tindrà la cadena parcial.

MIN()
MIN(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el valor més petit de la llista d'arguments de la funció.

MITJANA()
MITJANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text.

MITJANAA()
MITJANAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. Els textos de la mostra s'avaluen com a zero.

MOD()
MOD(Ref1;Ref2): Retorna la resta de la divisió entre els valors que prenguin el primer i el segon argument de la funció.

O()
O(Valor lògic 1;Valor lògic 2;…;Valor lògic 30): Retorna VERITAT si un dels arguments és cert; si tots són fals, retornarà FALS. Cada un dels arguments són condicions que s'han de verificar i que poden ser certes o falses.

PI()
PI(): Retorna el valor del número pi (3.141593…). Aquesta funció no fa servir arguments i, per tant, no s'ha d'escriure res al parèntesi.

POTENCIA()
POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.

QUOCIENT()
QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.

RETALLA()
RETALLA(Text): Elimina de Text els espais en blanc extra.

REPT()
REPT(Ref1;Ref2): Repeteix el text que correspongui al primer argument, tantes vegades com el valor representat pel segon argument.

ROMA()
ROMA(Número,Mode): Converteix Número en número romà. El número ha d'estar comprès entre 0 i 3999. Mode ha de ser un valor entre 0 i 4 i que, com més augmenti, més simplificarà el número romà.

SI()
SI(Verificació;Retorna si cert;Retorna si fals): En funció del resultat del primer argument, veritat o fals, la funció retornarà el valor indicat al segon o al tercer argument. Si no s'indiquen els valors a retornar, la funció retorna el resultat de la verificació (VERITAT o FALS).

SUBSTITUEIX()
SUBSTITUEIX(Text;Text de cerca;Text nou;Aparició): Reemplaça un fragment de text (Text de cerca) per un altre (Text nou) dins d'una cadena de caràcters (Text). Aparició és un argument opcional que indica quin número d'aparició s'ha de substituir; si no s'indica, el reemplaçament es realitzarà tantes vegades com es trobi el text de cerca.

SUMA()
SUMA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi.

T()
T(Arg): Retorna una cadena de text si Arg és un text; en cas contrari, retorna una cadena buida ”“.

TRUNCA()
TRUNCA(Número;Compta): Trunca els llocs decimals d'un número mostrant, només, la quantitat de decimals que s'indica en Compta

VALOR()
VALOR(Text): Converteix, el text corresponent a l'argument, en un número.

5- Com podem validar les dades introduïdes en una cel·la?

Situeu el cursor a la cel·la A3.

Accediu a Data | Validesa | Criteri.

Trieu, del desplegable Permet, l'opció Nombres complets (nombres enters). Desactiveu l'opció Permet cel·les en blanc.

Trieu, del desplegable Dades, l'opció més gran que.

Entreu el número 0 a la casella Minimum.

No premeu encara Acceptar i accediu a la fitxa Ajuda d'entrada.

A la casella Títol, entreu el títol que tindrà el missatge que apareixerà en pantalla quan se seleccioni la cel·la A3. El títol pot ser: "Nombre inicial de grans".

A la casella Ajuda d'entrada, introduïu el missatge "Entreu el nombre de grans de la primera casella del tauler".

Accediu, a continuació, a la fitxa Avís d'error.

Mantingueu activada l'opció Mostra un missatge d'error quan s'introdueixen valors no vàlids.

A la casella Títol, entreu el títol del missatge d'error que sortirà en pantalla si algú entra un nombre que no sigui natural a la cel·la A3. En el vostre cas, podeu entrar el títol: "Error d'entrada de dades".

Cal escriure, a la casella Missatge d'error, el missatge d'error que sortirà. En aquest cas, podria ser: "Cal entrar un nombre natural".

És important remarcar que tant el missatge d'entrada com el d'error no són obligatoris perquè funcioni la validació de dades.

Premeu D'acord.

4-Quina és la utilitat del format condicional? Que necessitem per poder-lo aplicar?

Permet establir un màxim de tres condicions per cel·la, que s'han de complir perquè les cel·les seleccionades tinguin un format determinat.

1. Creeu els formats de cel·les que voldreu fer servir en la formatació condicional. Recordeu que l'OpenOffice.org Calc només disposa de 5 estils (formats) de cel·la: Encapçalament, Encapçalament1, Per defecte, Resultat i Resultat2
2. Seleccioneu les cel·les que han de tenir el format condicional
3. Demaneu l'opció de menú Format | Formatació condicional…
4. Establiu en el diàleg la o les condicions (un màxim de 3)
5. Prémer el botó D'acord

3.Com s'agrupen les funcions? Quines categories coneixes?

  Les funcions s'agrupen en categories. Les categories que hi han, són

2- Quin tipus d'informació poden contenir les cel·les d'un full de càlcul?

Dins les cel·les, podeu introduir text, nombres i fórmules. Un cop introduït el contingut, cal prémer la tecla Retorn per confirmar.

1- Saps la diferència entre les referències a les cel·les relatives, absolutes i mixtes?

Referències relatives: Les referències a cel·les del tipus A12, B30, C56 i D70, són referències relatives.

Referències mixtes: Les referències a cel·les del tipus $A12, $B30, C$56 i D$70, són referències mixtes.

Referències absolutes: Les referències a cel·les del tipus $A$12, $B$30, $C$56 i $D$70, són referències absolutes.

ENTRADA DE PROVA

Aquesta és una entrada de prova per saber com funciona aquest blogger.

RELLOTGE

RELLOTGE